Tres fractals i un brindis
Multimèdia en 5 paraules: comunitat, software lliure, anàlisis crític, art, docència online
Quan era petit em van comprar un ordinador, era el 1987 i només tenia 7 anys. En aquell moment, amb la imaginació pròpia d’un nen, vaig pensar que cada cop que posava un disquet de 5 ¼ a dins de la boca del meu Amstrad PC 1512, era com posar-li una nova disfressa. Amb el disquet de WordPerfect es disfressava de màquina d’escriure, amb el de Dune II es disfressava de videojoc, i amb el de qBasic es despullava del tot i entrava en un fractal on podia crear disfresses. qBasic va ser el meu primer llenguatge de programació que em va permetre pensar en crear amb l’ordinador. Vaig fer un petit joc de màgia que endevinava el número pensat si contestaves a 5 preguntes.
En aquell moment no sabia que les anomenades per mi disfresses eren en el fons Interficies d’Usuari (més o menys gràfiques). Anys més tard va aparèixer la Creative SoundBlaster Pro, i l’ordinador podia parlar, fer sons i enregistrar-ne, i ja uns ordinadors més endavant vaig aconseguir una còpia del 3dStudio Max. De nou un fractal davant dels meus ulls d’adolescent. Un software per reproduir el món en 3D, amb una paleta de colors molt més sofisticada i so. El somni de poder crear gràcies a la computació.
La meva mirada a la computació ha sigut sempre des de la creativitat, i per mi, el millor joc era fer invents, fer coses amb dibuixos i codi, fer artefactes que poguessin interactuar i respondre a la presència. Vaig començar, sense ser-ne molt conscient a fer art digital (com s’anomenà en aquella època). El primer referent que em va sorprendre va ser en John Maeda que va venir a l’OFFF al CCCB al 2007, i vaig descobrir que havia sigut el pare del que entenem avui per disseny computacional. Per mi, una manera molt bonica de parlar del que significa l’àmbit Multimèdia.
Llavors vaig anar a parar a Barcelona Activa ensenyant Flash, Quark Xpress o inclús Maya en cursos de reinserció laboral, i d’allà em van invitar a treballar a l’ERAM de la UdG a Girona, ubicada a Salt, el meu poble natal. Al cap d’uns anys de docent, concretament el 2010, vaig tenir la oportunitat d’entrar a formar part de la UOC al grau Multimèdia. De la meva experiència vital, on vaig anar descobrint sota les pedres i sobre dels núvols coses que m’apassionaven, per primer cop en la meva vida em vaig trobar amb una facultat que tenia tot un grau enter dedicat a l’àmbit multimedia! Em vaig sentir part d’una comunitat de persones amb històries semblants, amb interessos similars i amb inquietuds properes. Va ser com arribar a casa després de 30 anys de donar voltes pel món.
Sense abandonar la meva pràctica artística ni la docència, em vaig adonar del tercer fractal: ensenyar multimèdia a la UOC és ensenyar a dissenyar interacció i interfícies gràfiques d’usuari en un Campus Virtual que té la seva pròpia interfície gràfica. Vaig poder, llavors començar a fer recerca sobre el poder de les interfícies, fent una col·laboració de recerca amb Hangar.org i la UOC que reflexionava sobre les polítiques i poètiques de les interfícies. Aquella experiència va enriquir la comunitat i vam començar a treballar amb antropòlegs, filòsofs i artistes especialitzats en l’art de la interacció. D’allà en va sortir l’Interface Manifesto, o el congrés que va organitzar BAU anomenat Interface Politics.
Des d’aquesta mirada crítica i situada, i en el dia a dia de la docència, arran de l’experiència diària de PACs, RACs, Pr, PDCs i PRAs i acrònims i més acrònims, vam començar a pensar conjuntament al grau en fer una anella de blogs que ens permetessin actualizar de forma més dinàmica els continguts docents. Va ser un bon prototip que em va donar el coneixement i el desig de seguir desenvolupant software lliure que pogués afectar el campus i a la comunitat d’estudiants. Va ser la llavor del Folio que és una iniciativa per donar visibilitat a l’estudiantat online basat en WordPress i interconectat amb el Campus Virtual.
Actualment estic molt orgullós de formar part del grau de multimèdia amb la seva mirada polièdrica i complexa entorn al que vol dir dissenyar i crear productes digitals interactius. Des de la pràctica artística, desde la crítica del disseny, des de la innovació i la recerca, em sento molt privilegiat de poder formar part d’un equip potent de docents i col·laboradors, d’alumnes i alumni, amb qui conjuntament hem anat creant la història d’aquests grau i àmbit únics en enfocament i dels més antics d’Espanya. És per mi un honor poder celebrar les meves tres passions-fractals (interfícies, art i docència online) envoltat de tots els qui d’una manera o altre hem anat generant aquesta comunitat. Desitjo que brindem per molt anys!