Del vermell al blau
En el 25è aniversari del Graduat Multimèdia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no puc evitar sentir una barreja de satisfacció, nostàlgia i gratitud. No només pel que representa aquest programa pioner en l’àmbit de la formació en línia i la creació digital, sinó també perquè forma part del meu recorregut professional i personal.
Els meus primers passos en aquest entorn van ser com a col·laboradora externa, des del CITM (Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia) de la Fundació UPC, de Terrassa. La idea d’una universitat completament en línia despertava curiositat i un cert escepticisme. Sobretot pel context tecnològic del moment. Era l’any de Windows 98, de Mac OS X, i de Google.com. Els mòdems feien soroll, i la connexió per wifi sonava a ciència-ficció. Tot era nou, prometedor, i internet es percebia encara com un espai de coneixement compartit i llibertat d’expressió, abans dels cavis derivats de l’11-S.
Recordo les primeres reunions, les presentacions entre ambdós equips, i com a poc a poc s’anava desenvolupant un projecte tan innovador liderat per la UOC. Els nostres interlocutors habituals d’aleshores eren en Ferran Giménez, la Laura Porta o en Toni Marín. Qui ho hauria dit! Anys més tard, ens retrobaríem com a companys d’Estudis o com a part del professorat col·laborador de les assignatures de les qual soc responsable. Aquests vincles, forjats al marge dels projectes, han crescut amb el temps, sembrant confiança i complicitat.
Participar en aquell procés era com formar part d’un laboratori sobre innovació educativa. Tot era nou, i a vegades desafiador. Les reunions entre professorat,alguna a la seu del Tibidabo, sovint a Terrassa plantejablen dubtes sobre metodologies i reptes tecnològics.. Del treball intens de disseny de la interacció de la plataforma docent, mentre paral·lelament es creaven i revisaven continguts específics de cada assignatura. Va ser emocionant rebre els primers materials: CD, manuals i carpetes amb cobertes dissenyades en color vermell i blanc. Aquell vermell intens va ser, per a molts, la primera imatge del Graduat Multimèdia.
També vaig exercir de tutora en aquella etapa inicial. Em sorprenia que hi hagués tan poques dones als actes de presentació o als exàmens presencials. Jo era docent de Gestió de Projectes I i em fascinava la diversitat de l’alumnat. Els fòrums bullien d’activitat: es compartien descobertes tecnològiques i es debatien les darreres novetats presentades a festivals festivals com: Transmediale, Ars Electronica o Sónar.
L’any 2003, la UOC i la UPC van finalitzar la seva col·laboració. En els anys següents la meva vida va fer un gir:: vaig ser mare, vaig començar a col·laborar amb altres centres universitaris i vaig iniciar la meva tesi doctoral.
Va ser el 2010 quan vaig tornar al GMMD, aquesta vegada com a professora col·laboradora de Fonaments i Evolució de la Multimèdia. Les aules tenien més possibilitats per organitzar la informació i interactuar amb l’alumnat. Deu anys més tard, poc abans que ens confinessin durant la pandèmia, em vaig incorporar com a Professora Responsable d’Assignatura (PRA).I va ser aleshores quan vaig percebre un canvi simbòlic: feia temps que la identitat visual del programa havia deixat enrere aquell vermell inicial. Ara predominava el blau. Un color que, per a mi, representa una nova etapa, més consolidada, però igualment compromesa amb la innovació i la qualitat educativa.
Recordo aquells primers dies plens d’acrònims que ara em són tan familiars. Accedir a les interioritats dels estudis va ser tot un repte i una revelació. Tot i la intensitat d’aquells mesos inicials, hi va haver quelcom que em va resultar especialment gratificant: retrobar antics companys i companyes. La meva experiència com a docent em va ajudar molt, però la COVID-19 va suposar un esforç extra per a tothom. Va ser una etapa intensa, però també profundament humana. Hi havia persones vivint situacions complexes: confinament, teletreball, cures, incertesa. La docència, en aquell context, es va tornar encara més propera i significativa. Una vegada més, vaig comprovar que el que fa fort aquest programa són les persones que el fan possible.
Des de llavors, el meu vincle amb el Grau no ha fet més que enfortir-se. L’essència, però, es manté: formar professionals capaços d’integrar la creativitat i pensament crític, estètica i tècnica, humanisme i digitalitat.
Mirant enrere, fa vertigen pensar tot el que s’ha construït des dels inicis. En aquests 25 anys, milers d’estudiants han passat per les aules virtuals. Molts d’ells són avui dissenyadors, desenvolupadors, realitzadors o investigadors que estan deixant la seva empremta en el món digital. Haver pogut formar part tant dels inicis com dels darrers anys, del vermell al blau, ha estat una experiència molt especial i gratificant.