Multimèdia com a entorn de pensament i creació
La meva vinculació amb el Grau de Multimèdia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va començar l’any 2012, quan vaig incorporar-me a l’equip docent per fer-me càrrec d’assignatures relacionades amb el disseny i la creativitat. Des d’aleshores, he tingut l’oportunitat de ser la professora responsable de matèries com Disseny gràfic, Imatge i llenguatge visual, Gràfics 3D o Creativitat i estètica, així com Treballs Finals de Grau, tant en l’itinerari de Creació gràfica com en el de Comunicació i cultura digital. Aquestes experiències m’han permès contribuir, amb mirada crítica i oberta, a la construcció col·lectiva d’un projecte docent amb una forta dimensió interdisciplinària i creativa.
Amb els anys, també he pogut impulsar alguns continguts nous, com l’assignatura de Documentació audiovisual, pensada per abordar aquesta matèria des d’una perspectiva oberta, transversal i sensible a les pràctiques visuals contemporànies. Sempre he considerat que els estudis de Multimèdia han d’anar més enllà d’un enfocament purament instrumental i obrir-se a les formes expressives, culturals i artístiques que la tecnologia pot vehicular.
Tanmateix, la meva vinculació amb la multimèdia és molt anterior. Es remunta a finals dels anys noranta, quan el terme començava a consolidar-se com un camp emergent i altament interdisciplinari. Va ser l’any 1998 quan vaig iniciar els estudis d’Enginyeria Multimèdia, després d’un primer contacte amb el món científic a través del primer cicle de Física. Aquella formació em va obrir un ventall fascinant de coneixements que anaven des de les matemàtiques i la física, passant per l’electrònica, la programació, el processament de senyal o els sistemes operatius, fins a l’HTML, la hipermèdia, els gràfics 2D i 3D o la realitat virtual. Un mosaic disciplinari que reflectia, ja aleshores, la naturalesa híbrida de la multimèdia com a espai d’intersecció entre tecnologia, comunicació, ciència i art, un espai híbrid on la ciència i l’art podien dialogar, i va ser aquest diàleg el que em va empènyer a especialitzar-me més endavant en l’àmbit de l’art digital i els nous mitjans.
Per a mi, la multimèdia no ha estat mai només una combinació de suports, formats o plataformes. Des del principi l’he entesa com un entorn de pensament i creació, com una gramàtica pròpia capaç d’articular relats visuals, interactius i immersius. Sempre he abordat aquest àmbit des d’una mirada experimental i estèticament sensible. No és casual que el meu projecte final de carrera consistís en la programació d’una obra artística interactiva en col·laboració amb un reconegut col·lectiu d’artistes digitals. Aquesta experiència va ser determinant per complementar la meva formació tecnocientífica amb un màster en comissariat d’art i nous mitjans, i encaminar-me professionalment cap a una intersecció singular entre pràctica creativa, recerca i pedagogia.
Amb aquesta mirada, he intentat aportar una sensibilitat artística i cultural al Grau de Multimèdia. Un dels espais on he pogut fer-ho ha estat la revista Mosaic, on vaig formar part de l’equip directiu. Des d’allà, vaig impulsar una línia editorial centrada en la relació entre art i tecnologia, promovent entrevistes amb artistes que treballen amb mitjans digitals, i destacant projectes que poden servir de referents inspiradors per a la comunitat UOC. L’objectiu sempre ha estat mostrar que la multimèdia no és només un conjunt d’eines, sinó també un llenguatge amb potencial expressiu i transformador.
Paral·lelament, també he format part dels equips de disseny curricular de nous programes formatius a la UOC, com el Grau de Disseny i Creació Digitals i el més recent Grau d’Arts. En aquests marcs, he col·laborat en la creació d’assignatures com Tipografia i Tipografia avançada per al grau de Disseny, o Taller d’art sonor i Instal·lacions audiovisuals per al grau d’Arts, treballant en equip amb professionals del sector per tal de donar forma a continguts actuals, rigorosos i oberts a les pràctiques emergents. Algunes d’aquestes assignatures han estat publicades amb recursos educatius oberts, per afavorir la transferència de coneixement amb la voluntat d’estendre el coneixement més enllà de l’aula virtual i connectar amb l’ecosistema cultural i creatiu contemporani.
També vam impulsar juntament amb l’Enric Mor la Càtedra Telefónica-UOC de Disseny. Aquesta iniciativa va permetre generar espais de trobada – jornades, seminaris, talles- i una plataforma web amb articles sobre creativitat, disseny, multimèdia i pensament digital. Tot plegat, amb la voluntat de posar en comú perspectives diverses i promoure una reflexió compartida sobre el rol del disseny i la multimèdia en la societat digital.
Tota aquesta trajectòria ha confluït naturalment en la meva activitat com a curadora i productora cultural, especialment en el camp de l’art digital i les pràctiques híbrides i ha estat molt important per al meu rol com a directora artística d’ISEA2022 Barcelona, el Simposi Internacional d’Art Electrònic impulsat per la UOC. Va ser una experiència intensa i enriquidora que va permetre connectar comunitats internacionals de creadors, investigadors i institucions al voltant de les relacions entre art, ciència i tecnologia. En un moment anterior, també vam col·laborar en l’organització dels Ars Electronica Garden Barcelona, una iniciativa que va néixer durant la pandèmia i que va permetre articular un node local d’aquest reconegut festival internacional des d’una perspectiva distribuïda i col·laborativa.
Mirant enrere, el Grau de Multimèdia de la UOC ha estat, per a mi, un espai viu, de diàleg constant entre disciplines i maneres de fer. Un projecte formatiu que evoluciona amb els canvis tecnològics i culturals, i que continua obrint possibilitats per a aquelles persones que volen explorar la creativitat digital des d’una mirada crítica, transversal i compromesa amb el món que ens envolta.
Podeu trobar més informació sobre el meu recorregut a l’entrevista que em va fer Mosaic fa uns mesos.