Multimèdia en 5 paraules
24
Començo a escriure aquestes 793 paraules quan falten menys de 24 hores perquè es compleixin 24 anys des del moment en què vaig signar un contracte amb una empresa que es deia Graduado Multimedia a Distancia, S.L. De vegades sembla que fos ahir, de vegades sembla que hagi passat una vida (i, si compto els dies que em queden per jubilar-me, ja puc dir que l’actual grau de Multimèdia, en les seves múltiples encarnacions, serà sempre l’apartat més extens de la meva vida laboral). Em vaig perdre els tres primers semestres, i una miqueta del quart. Em ve un petit atac de vertigen quan compto quants semestres he vist passar des d’aleshores. I un esgotament extrem quan penso en l’esforç que suposa aixecar una titulació nova. També una satisfacció considerable, he de confessar.
Gememedé
Remeno en aquella màquina de la memòria que és archive.org i, després d’una estona, trobo el pla d’estudis d’aquella època, grattant entre les restes del web d’aleshores. gmmd.net. Encara penso en el grau de Multimèdia com el gememedé. Em pica la curiositat i busco si algú ha registrat el domini que vam abandonar fa un temps. Sí, però no l’utilitza. Queda poc web, però molts records. I un rastre d’assignatures. Programació: programes i sistemes d’autor I. Comprensió física dels sistemes multimèdia I i II. Comprensió matemàtica dels sistemes multimèdia I i II. Sistemes acústics i tractament del so i la parla. Realitat virtual. Les set assignatures (de set crèdits i mig!) que portava jo en aquell ja llunyà 2001. Després en van venir unes quantes més.
Persones
Em pregunto què recordaran, què van aprendre, els estudiants que van passar per aquestes assignatures, i per totes les altres. Em pregunto on deuen ser ara. Alguns, molts de fet, més a prop de la jubilació que jo. La UOC no era —i continua sense ser-ho— una universitat convencional, i bona part del mèrit és d’aquests estudiants, que en poquíssimes ocasions ens arriben tot just sortits de secundària. Estudiants que, per cert, lamentablement “veiem” poc, tot i que la seva presència mai no és gaire llunyana. Buscant una mica més, aquesta vegada a Mosaic, recordo els projectes del 2004, al Fòrum de les Cultures. Quant teníem, i tenim, per aprendre del nostre alumnat. Abans encara havíem col·laborat amb Metges Sense Fronteres, sobre les malalties oblidades, per a la seva parada a les festes de la Mercè del 2002. Sort en tenim dels arxius de Mosaic.
Col·legues. La Laura, en Ferran, en Toni, l’Asun i la Loles ja hi eren. I l’Alba. Una mica més tard va arribar en Carlos. Si faig la llista de totes les persones que vindrien després, això s’allargarà i, sobretot, segur que em deixaria algú. Tampoc faré la llista dels “consultors” (ara en diem professors col·laboradors) amb qui he tingut el luxe de col·laborar. Gràcies per ser-hi.
Canvi
Segueixo amb el meu exercici de mirar enrere i intentar fer balanç. I només hi veig una constant: el canvi. Hi haurà hagut algun dia “sense novetats al front” al gememedé? Potser sí. Però, ara mateix, no en recordo cap. El gememedé és tecnologia i creativitat, i el seu estat natural no podia ser altre que el canvi continu. El gememedé va néixer quan la multimèdia era el CD-ROM i els seus infinits 650 megues. Va néixer quan la interactivitat era, bàsicament, que un clic disparés una animació, potser un vídeo. Va néixer quan els ordinadors trigaven cinc minuts a fer el que avui només costa un segon. Ja existia una cosa anomenada Flash, d’una empresa anomenada Macromedia. Des de 1996, de fet. Però érem pocs els qui vivíem internet als prodigiosos 256 kilobits de l’ADSL, que tot just havia arribat a les nostres vides, i la multimèdia a través del mòdem arribava gota a gota. Suposo que alguns ja intuïen el que havia de venir. Jo no. Suposo que alguns avui poden imaginar el que vindrà d’aquí vint-i-cinc anys més. Jo continuo aquí, com un testimoni anonadat.
Web
I acabo, que em quedo sense espai, parlant d’aquella web. Que ja feia anys que existia quan va néixer el gememedé. Fins i tot teníem “aplicacions web”. Però la nostra revolució no arribaria fins al 2004 (algú recorda la vida abans de l’AJAX i de Gmail?). La nostra primera assignatura d’HTML i CSS no va arribar fins a principis del 2010, de la mà del primer grau oficial de Multimèdia. Ja ensenyàvem una mica d’HTML i CSS abans, però no teníem una assignatura. Anàvem tard, sí, però també molt per davant de la resta del sistema universitari.
Avui, el que és meu és un dels néts d’aquell primigeni Graduado Multimedia a Distancia. Fa ja uns anys que tinc el luxe de ser el director acadèmic del nostre màster de Desenvolupament de llocs i aplicacions web. No hauria estat possible sense aquell primer gememedé. Que serveixi de cloenda el meu més profund agraïment als bojos que el van imaginar.