Categoria: Experiències

El GMMD va ser un títol disruptiu innovador era una barreja de tecnologia i disseny/ comunicació, pedagogia…Això va fer que la seva concepció fos molt difícil. El fet de que els que portavem l’assignatura de Multimèdia i Comunicació estiguéssim als estudis d’informàtica va ser la clau de volta.

Revisaré aquest capítol del passat sense ulleres, a través d’una mirada àmplia barrejant els fets i les emocions, les persones i les relacions. Per ordenar una mica el relat, agruparé els records al voltant de cinc paraules interconnectades en la memòria: Ferraté, equip, projecte, estudiants i xarxa.

Al llarg dels 25 anys hem anat modificant el procés d’aprenentatge del llenguatge audiovisual en les diverses assignatures. Una evolució que no para i que apunta ara a temes com la Inteligencia Artificial com a eina de creació audiovisual.

Som més que companys. Som amics amb els quins hem compartit bons moments i no tant. Entre tant, ens hem casat, ens hem separat, hem viscut els naixements i adopcions dels nostres fills, la graduació d’alguns d’ells, hem compartit caminades, calçotades i molts dinars.

Em pregunto què recordaran, què van aprendre, els estudiants que van passar per aquestes assignatures, i per totes les altres. Em pregunto on deuen ser ara. Alguns, molts de fet, més a prop de la jubilació que jo. La UOC no era —i continua sense ser-ho— una universitat convencional.

El Graduat en Multimèdia a Distància (GMMD, o el gememedé, o simplement el graduat) tenia un equip petit, molt cohesionat i molt il·lusionat; persones de diferents àrees de coneixement treballàvem plegades per tirar endavant un projecte innovador que ens motivava.

Va ser fonamental saber aprofitar totes les oportunitats. Amb un bon full de ruta és més fàcil detectar-les i no perdre la coherència. Vam aconseguir tots els objectius estratègics.

Quan vaig entrar a la UOC, ho vaig fer amb el goig de poder treballar dins de l’àmbit en el que m’havia format. I vaig tenir la gran sort de formar part d’un equip increïble, amb una voluntat de servei extraordinària.

Quan vaig començar, els professors “històrics” de multimèdia eren més jovenets (jejeje) i ens explicaven anècdotes de les jornades maratonianes que havien viscut a Tibidabo i el World Trade Center per tirar endavant el GMMD, que encara eren força recents.

Els companys de viatge són els que fan que el viatge sigui interessant, i és l’equip de multimèdia de la UOC qui fa que aquest àmbit de coneixement sigui interessant i als seus 25 anys, sigui jove, dinàmic i amb un futur molt prometedor.