Una manera de fer, una manera de ser i una manera de sentir
Aquest text que llegiu és la segona versió. Sempre m’ha agradat la reflexió d’en Belbo que apareix al “Pèndol de Foucault,” d’Umberto Eco (us recomano que el llegiu, si no ho heu fet), sobre que quan esborrem el text d’una pantalla, ha desaparegut per sempre i ja no saps què hi deia. Doncs això és una mica el que passarà aquí. No sabreu mai quin és el text que vaig escriure originalment i veureu només aquest. Potser l’altre era millor, o potser no, però el que quedarà, és aquest. I per què l’he canviat? Doncs perquè l’original només eren paraules escrites amb el cap; i quan penso en què significa per a mi ser part del professorat Multimèdia, només ho puc explicar si escric amb el cor. Així, doncs, us explicaré una mica com veia (i veig) aquell col·lectiu quan vaig entrar, com vaig entrar a formar-ne part, i com em relaciono amb ells.
Quan vaig entrar a la UOC, aquest any en fa 20, el professorat de Multimèdia era el que feia “que els Estudis lluïssin”. Què vull dir amb això? Doncs que si calia algú per fer un reportatge fotogràfic, era un dels professors de Multimèdia qui el feia; que si calia fer un disseny, s’agafava algú de Multimèdia per fer-lo; que si calia escriure uns materials de com combinar colors, es recorria a una professora de Multimèdia; i això en són només alguns exemples. Dit d’una altra manera, els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) són un lloc fantàstic on treballen persones extraordinàries (sí, sí, ho són, i molt!) i el professorat de Multimèdia vindria a ser el que posa el color.
Aleshores hom es pregunta, es pot reconèixer aquest professorat? És diferents? Doncs la resposta és que sí: normalment prenen tè en lloc de cafè; el seu sistema operatiu per excel·lència és el MacOS; i sempre tenen el somriure a la boca. Però a més, són unes persones que destaquen pel seu pensament lateral, que saben mirar el món sota una llum diferent però també, i sobretot, tenen la valentia de dir el que pensen i de dir-ho en públic!
Ja veieu, pel to, que sóc una mica un admirador d’aquest col·lectiu. Ara bé, cal dir que sóc bastant admirador de tots EIMT. Però així i tot, confesso que el dia que vaig poder entrar a formar part del professorat de Multmèdia va ser com entrar a formar part d’un petit grup selecte. Això sí, he de dir que, tot i que fa 10 anys que ells m’inclouen en les seves reunions i el seus correus i que hi tinc una relació magnífica amb ells, la veritat és que encara m’hi sento com el “becari” del grup.
I com vaig entrar a formar-ne part? Doncs fent-me càrrec de l’assignatura de física, que és el meu àmbit. I tot i la il·lusió i encant original, he de dir que els primers temps teníem un desencontre amb la direcció de programa: resulta que no es permetia fer examen. Així, doncs, la física de multimèdia era l’única física dels EIMT que no tenia examen. Més enllà de la utilitat acreditativa, crec que l’examen és una bona eina pedagògica per consolidar coneixements a mig termini (no ho dic jo, hi ha literatura que ho corrobora) i a física és especialment important per poder relacionar conceptes. Tanmateix, aquest desencontre va ser transitori ja que amb la reforma de la titulació per a l’Espai Europeu d’Educació Superior es van incloure els exàmens a la titulació i va començar la Lluna de Mel. Tanmateix, cal dir que la física de Multimèdia és realment especial. A les altres físiques que hi ha als EIMT s’ensenya una física “més clàssica”, orientada més a enginyeria. A Multimèdia però, la física s’ensenya amb un objectiu diferent i per això vam decidir donar-li un enfocament orientat a la creació d’animacions realistes. Així, doncs, vam fer una física que barreja física i programació. És a dir, es creen animacions amb les fórmules clàssiques de la física. Cal dir que és una manera força revolucionària d’ensenyar-la i que a altres titulacions d’altres universitats ja s’hi han fixat, principalment per incloure aquest enfocament en graus de videojocs.
Però la meva relació amb Multimèdia no s’inscriu només a una assignatura de la titulació. El 2017 vam crear l’Observatori dels EIMT i vam voler posar un representant de cada àmbit. Multimèdia hi ha estat sempre present i ha aportat una visió alternativa que ens ha permès proposar exposicions i aprendre com la tecnologia podia impactar en la creativitat, molt abans que l’impacte fos conegut. Per exemple, vam aprendre que es podien fer figures a l’aire amb drons tot just quan un artista en va poder sincronitzar quatre. És a dir, vam veure el futur abans no arribés.
I aquí ja he d’acabar. Amb tot el que he escrit fins ara no sé si he estat capaç de transmetre el missatge que volia transmetre: Multimèdia no és només un corpus de coneixement. Als Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, Multimèdia és una manera de fer, una manera de ser i una manera de sentir.
5 paraules sobre multimèdia
Creativitat, Mac, Te, Exàmens, Simpatia