El viatge del grau i l’àmbit de multimèdia a la UOC en cinc paraules
Recordar l’experiència de creació del grau i l’àmbit de la multimèdia a la UOC m’obliga a contemplar el passat amb diferents tipus d’ulleres. Les de la mirada emocional de les amistats, de les relacions personals, la mirada professional, les anècdotes, en fi… No aniré l’òptica. Revisaré aquest capítol del passat sense ulleres, a través d’una mirada àmplia barrejant els fets i les emocions, les persones i les relacions. Per ordenar el relat, agruparé els records al voltant de cinc paraules interconnectades en la memòria: Ferraté, equip, projecte, estudiants i xarxa.
Ferraté
La personalitat d’en Ferraté em va impactar: passió per aprendre, innovar i millorar l’entorn social a través de l’educació universitària. Intel·ligència, experiència, ètica, emoció i mirada juvenil. Tot un conjunt de qualitats necessàries per impulsar des de zero amb èxit, la creació d’una universitat online a finals del S. XX. En Ferraté, el rector, posseïa el saber necessari per donar l’empenta que calia, per deixar una empremta original, única, perdurable: la UOC. Podria haver entomat la tasca, reproduint les característiques de la universitat presencial. Una praxi, que a propòsit, s’ha anat tornant amb el pas del temps cada cop més habitual al nostre entorn. Per ell no hauria estat difícil triar el camí fàcil. Coneixia a fons la universitat presencial i podria haver reproduït els seus models. Tenia informació de primera mà del funcionament de la UPC de la seva etapa com a catedràtic i rector. Era la drecera còmoda, però no la va triar. Va optar, en canvi, per envoltar-se d’un bon equip i seguir la via enginyeril, innovadora, creativa. Va preferir pensar de bell nou per buscar la solució adequada al repte de crear una universitat sense les barreres d’espai i temps de la universitat presencial. En aquest context, el grau de multimèdia va ser una més de les seves incomptables iniciatives. Un entre els molts projectes que va impulsar per aprofitar les oportunitats de l’expansió de les TIC i l’aparició d’Internet. En Ferraté combinava el coneixement de tecnòleg amb el de professor universitari, humanista, rector i polític lliurepensador polifacètic. Posseïa una mirada multidisciplinària i un esperit visionari que el van dur a pensar que la multimèdia havia de tenir un espai a la UOC. Pensava que les disciplines s’havien d’actualitzar i relacionar per facilitar la innovació. En una universitat digital, el coneixement interdisciplinari de la multimèdia tenia una funció dinamitzadora i catalitzadora de la innovació. Va ubicar el projecte dins els Estudis d’Informàtica. Pensava que els departaments de les universitats presencials tenien una manera de fer molt preestablerta que frenava l’actitud innovadora i emprenedora imprescindible en l’etapa fundacional de la Universitat Oberta de Catalunya. Almenys, aquesta és la impressió que em va quedar a mi després d’escoltar-ho sovint. Especialment, la nit que em va convocar al seu despatx del Tibidabo. M’havia citat a les 21:30 per parlar sobre “el graduat multimèdia a distància” juntament amb el, aleshores rector de la UPC, Jaume Pagès. Un record imborrable. Una manera de sopar i treballar fins ben passada la mitjanit, que pel que em varen dir posteriorment, era per ell habitual.
Equip
Què em porta a pensar en la paraula equip? L’ingent volum de feina feta de forma col·laborativa que ha donat com a fruit un espai acadèmic al voltant de la Multimèdia a la UOC amb diverses titulacions, iniciatives, publicacions i amb el grau de Multimèdia al nucli. Un grup de persones amb competències en disciplines diverses, tarannàs diferents i una característica comuna: molt bona gent amb una gran vocació docent. Persones compromeses amb la docència que els agrada gaudir d’una activitat compartida, d’una visió comuna per tirar endavant un projecte. Persones amb una gran capacitat de treball i empatia per respondre a les necessitats de l’estudiantat. Amb moltes ganes d’aprendre, investigar, innovar i evolucionar al ritme del coneixement i les TIC. L’aportació d’en Toni, Laura, Asun, César i Carlos durant l’etapa inicial va ser decisiva perquè no naufragués el projecte del GMMD. Només un equip cohesionat i competent com aquest podia fer la ruta del Tibidabo al World Trade i tornar a les noves instal·lacions de Tibidabo poc després, amb el projecte viu i més fort. A mesura que el grau es consolidava i la UOC s’expandia, l’equip i l’àmbit seguien creixent. La Roser i en Javier, claus per consolidar el Màster d’Aplicacions Multimèdia. La Laia i en Quelic, l’ànima que va donar ales a la idea de “l’anella de blogs” i l’origen d’una activitat destacada d’innovació i recerca posterior. L’àmbit multimèdia va continuar enriquint-se amb la versatilitat de l’Irma, el compromís d’en Joan Soler, ànima de la nova dimensió de Mosaic. La transferència de talent dels EIMT també ha estat peça clau per consolidar l’àmbit: la incorporació de l’Enric i l’UX, en Joan i els videojocs, reforçaren el ventall temàtic. En Pierre i la realitat virtual, la fabricació digital i la Susanna, que amb la Paloma i en Jonathan completaren l’espectre de l’àmbit. Per acabar, l’Andreu, l’únic amb l’experiència docent 360 que dona passar de les aules als despatxos. No, no oblidaré en Ferran Adell. Al seu cap dialoguen sense parar varies peces de la multimèdia: codi, imatge, eines i filosofia. Per si no hi eren prou, ha afegit la IA a la partitura. Ho deixo aquí, pel paladar, em té el cor robat.
Projecte
L’altra paraula és projecte. Un projecte que arrenca a partir d’un encàrrec institucional molt optimista i sense equip. Calia fer moltíssimes coses per aterrar la idea d’oferir un grau en línia en l’espai emergent interdisciplinari de la Multimèdia. En aquella època, recordo que dedicàvem molt temps a respondre a preguntes desconegudes i a superar obstacles imprevisibles. D’aquesta etapa guardo molts records de sessions intenses debatent sobre els objectius comuns, la visió compartida i la direcció pactada per continuar avançant. Un mètode del que gaudíem perquè creiem ens portava a assolir les fites acordades. Era una forma de treballar per aconseguir resultats que beneficiaven al projecte i alhora a les persones de l’equip. Una manera de lidiar amb les dificultats, una estratègia per superar reptes i obstacles, una forma de col·laboració per millorar la qualitat de la docència i per innovar. Guardo un recull infinit d’anècdotes, d’entrebancs i resultats positius que em fan feliç recordar-los. També va ser fonamental el suport còmplice de la resta de companys i companyes dels EIMT, de la UOC. Per triar un exemple, em ve a la memòria treballar amb en Joan Manel Marquès per obrir “un pont” entre el títol propi de Multimèdia i l’Enginyeria Informàtica. Una manera d’aconseguir treure, que no posar, “another brick in the wall” que diu la cançó. D’aquella època, també guardo gratitud al vicerector Francesc Vallverdú i la seva defensa aferrissada del projecte “graduado multimèdia”.
Estudiantat
Moltes de les experiències d’aquesta aventura giren al voltant de la relació amb l’estudiantat. Una relació complicada al principi, que en determinats moments va arribar a ser de confrontació. En aquest apartat, el tarannà d’en Rafael Macau com a director dels EIMT va ser decisiu. Va obrir un diàleg constructiu amb l’estudiantat, va reconèixer les seves reivindicacions i va fer sentir la seva veu dins la UOC. Guardo molt bon record de les primeres reunions al local de la UOC a Madrid amb la comissió d’estudiants. Sessions de treball dures i intenses, seguides de dinars relaxats i cordials. El diàleg mantingut amb les successives comissions d’estudiants va permetre convertir una situació de confrontació en una de col·laboració. A través d’una conversa honesta i transparent, la veu dels estudiants va sentir-se realment al centre del projecte manifestant el seu interès pel contingut de la titulació i per aconseguir la seva homologació oficial. Un munt de sessions de treball, xerrades i dinars que em varen permetre viure una experiència humana rica i sincera. Recordo molt bé a totes aquestes persones i com varen contribuir aportant el seu grau de sorra, la seva il·lusió i ganes de què l’aventura arribés a bon port. La llista és llarga i val la pena recuperar-la algun dia. En aquest sentit, la del grau en Multimèdia no és una experiència única a la UOC. De fet, la contribució de l’estudiantat durant l’etapa fundacional de la UOC ha estat clau, decisiva, mereixedora d’un major reconeixement objectiu i explícit.
Xarxa
Un altre grapat d’experiències valuoses s’aglutinen al voltant de la idea de xarxa. Les persones han estat la clau per l’èxit de l’aventura i la seva pervivència al llarg d’aquests més de 25 anys. Persones que formaven part de la institució UOC i que donaven el seu suport cada vegada que era necessari. Directors d’estudis, directors de programes, professorat, gestors… moltes persones han fet costat al projecte d’oferir la titulació de Multimèdia a la UOC. Era l’única manera de superar els nombrosos entrebancs i atendre les necessitats formatives de tot un àmbit emergent. En aquest aspecte, els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions han tingut un paper destacat. Els EIMT han estat el bressol en què ha crescut i s’ha nodrit l’experiència. Més enllà de la UOC i els EIMT, a la fase inicial també va ser important el saber fer de la Teresa García, directora financera de la Fundació UPC. Més tard, va tenir un rol cabdal la xarxa creada amb altres centres educatius que impulsaven la titulació de multimèdia. Concretament, el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC (CITM), la Salle, les escoles de Gimbernat i l’ERAM de Girona. Els coordinadors de les respectives titulacions aleshores, en Juanjo Fabregas, Oscar García Pañella, Manuel Taboada i Miquel Bisbe, varen dur a terme un paper determinant a l’hora de formalitzar el disseny de la titulació oficial de l’àmbit i defensar-ho davant l’administració educativa aquí i a Madrid.
Tot aquest conjunt de vivències, treball planificat i esforços compartits, ha donat un fruit evident: 2067 graduats en Multimèdia i un àmbit actiu projectat en 6 titulacions universitàries a la UOC. Una travessa plena d’obstacles, joia i complicitat cap al port desconegut de la Multimèdia. Al principi, un destí fàcil de veure reflectit en el CD-Rom. Després a la web. Més endavant, a mesura que avançàvem, la imatge de la seva existència es va anar esvaint. Ho vàrem entendre. S’expandia invisible, es tornava omnipresent, indetectable, per mor de la seva ubiqüitat generalitzada. Per acabar, ras i curt, sí aquesta aventura ha arribat a bon port, ha estat gràcies a l’esforç perseverant d’un equip incombustible, ferm, competent i cohesionat. En el fons, al final no és l’economia, l’èxit, són els equips, les persones.