La fabricació digital com a eina d’aprenentatge significatiu
Una trajectòria docent en evolució
La meva trajectòria al Grau en Multimèdia comença l’any 2017, amb les assignatures de Narrativa Interactiva i Usabilitat. Des del principi, vaig combinar la docència amb la participació en processos de diagnòstic i re-disseny del programa, contribuint a adaptar-lo a nous contextos educatius i tecnològics.
L’any 2022, s’incorpora al Grau de Multimèdia l’assignatura de Fabricació Digital, que jo mateixa havia dissenyat i començat a implementar als graus de Disseny i Creació Digitals i d’Arts. Amb la seva incorporació, vaig assumir la coordinació i docència també dins del programa de Multimèdia, convençuda que l’educació pot ser una experiència transformadora.
Al començament, l’assignatura se centrava a conèixer eines tecnològiques com impressores 3D o talladores làser. Però aviat vaig entendre que només tenien sentit si es posaven al servei d’un aprenentatge profund i connectat amb la realitat. Això va marcar un punt d’inflexió: vam passar de “què podem fabricar?” a “per què i per a qui ho fabriquem?”, orientant el treball cap a projectes amb propòsit.
Aquest canvi va anar acompanyat d’una revisió constant de les estratègies docents. En un entorn virtual, el repte era incorporar la materialitat i la pràctica tangible. Mitjançant enfocaments creatius, vam adaptar la fabricació física a l’aula en línia, promovent l’ús de laboratoris de fabricació i el treball col·laboratiu. Això va augmentar la motivació de l’alumnat, que valora poder materialitzar les seves idees i passar de la pantalla a l’objecte.
La fabricació digital com a eina pedagògica
La fabricació digital és per a mi molt més que aprendre a fer anar màquines. És una via per estimular la curiositat, el pensament crític i la creativitat. Crear prototips i objectes tangibles permet que l’estudiantat entengui que l’error és part del procés i aprengui dels encerts i també dels fracassos.
Aquest enfocament connecta sabers de diferents àmbits —disseny, tecnologia, art, ciències socials— i converteix l’espai d’aprenentatge en un entorn d’experimentació sobre problemes reals. Així, s’afavoreix l’ús conscient de la tecnologia com a eina per comprendre i transformar l’entorn.
Un altre pilar clau és fomentar una mirada crítica sobre la tecnologia. Durant els projectes, qüestionem el seu paper i els seus impactes socials i ambientals. Parlem de sostenibilitat i d’implicacions ètiques. Aquest esperit crític, combinat amb la creativitat, fa que la fabricació digital sigui molt més que una competència tècnica: és un recurs per a l’aprenentatge significatiu. Dissenyar i materialitzar una peça ajuda a comprendre conceptes, resoldre problemes i desenvolupar habilitats de col·laboració i comunicació.
Aprenentatge servei i transformació social
Un dels moments més significatius de la meva trajectòria va ser incorporar l’aprenentatge servei a l’assignatura. Volia que els projectes de l’estudiantat tinguessin un impacte real i positiu fora de la universitat. Així va néixer la col·laboració amb El Llindar, una escola de noves oportunitats per a joves que havien abandonat els estudis.
Amb El Llindar vam co-crear reptes on l’alumnat de la UOC desenvolupava solucions per a necessitats reals dels seus alumnes. Un projecte especialment destacat va ser el disseny de kits educatius manipulatius, creats mitjançant fabricació digital i adaptats al context d’aquests joves.
L’experiència va enriquir totes les parts: els joves van rebre materials útils i adaptats, i els estudiants van veure com el seu treball podia tenir una utilitat social tangible. Aquest tipus de projectes promouen una transformació social concreta i situada. Generen vincles entre la universitat i el seu entorn i ofereixen experiències d’aprenentatge amb sentit. Treballar amb objectius reals incrementa el compromís i connecta coneixement i acció. Per a El Llindar, va suposar accedir a solucions personalitzades que el sistema educatiu tradicional sovint no contempla.
Un espai de co-creació i connexió
L’assignatura de Fabricació Digital s’ha convertit en un espai de co-creació amb agents educatius i culturals. Cada semestre, l’alumnat es relaciona amb persones i entorns externs a la universitat, ja sigui col·laborant amb centres com El Llindar o participant en esdeveniments de la comunitat maker.
Aquests intercanvis enriqueixen profundament el procés educatiu: l’aprenentatge va més enllà de la plataforma virtual i es construeix en comunitat. Incorporar la dimensió tangible i obrir la universitat a l’entorn social ha tingut un impacte positiu en la manera d’aprendre i ensenyar. L’estudiantat no només assimila coneixements tècnics, sinó que desenvolupa una mirada atenta al context, una actitud col·laborativa i la confiança per emprendre projectes amb sentit.
La meva trajectòria en aquesta assignatura m’ha confirmat el valor d’una educació oberta, crítica i arrelada a la realitat. Mirant enrere, em sento agraïda d’haver contribuït a un programa que fa 25 anys aposta per aquestes maneres d’entendre l’educació, i il·lusionada per tot el que encara podem fabricar plegades en el futur.