La interdisciplinarietat com a àmbit professional i d’estudi
Sóc d’una de les últimes generacions que va estudiar els ja extingits BUP i COU. De fet, vaig ser “l’últim COU” al centre on el vaig cursar. Recordo que un dels moments més decisius d’aquella època era quan, al final de segon de BUP, ens feien triar entre ciències i lletres. A mi m’agradaven les matèries d’un camí i de l’altre. “Si se’t donen bé les ciències, fes ciències, que tenen més sortida”, em deien uns. “Si t’agraden les persones i el social, fes lletres”, em deien altres. “I no es poden fer les dues coses alhora?”, em preguntava jo. Doncs no. Al final vaig fer lletres mixtes. Amb mates i llatí. I després vaig estudiar art, així que quan em pregunten si sóc de ciències o de lletres, puc dir: “jo sóc de dibuixos”.
Mentre jo em trobava debatent-me en plena indecisió per prendre el rumb correcte en aquella cruïlla disciplinària, es començava a gestar una formació que trencava amb aquesta dualitat i reclamava d’una manera arriscada i convençuda la interdisciplinarietat com un àmbit professional i d’estudi. Naixia l’àmbit acadèmic de la multimèdia. Per a alguns, era un programa que simplement responia als nous reptes de la creació digital d’aquell moment; altres ja sabien que era la llavor que, des de la mescla de sabers, podia qüestionar la divisió disciplinària tradicional.
Vaig començar a fer formació en línia el 2007, quan vaig entrar com a col·laboradora docent a la UOC. Aleshores impartia un parell d’assignatures del Graduat Multimèdia, que en aquell moment era un títol propi amb uns quants anys de trajectòria. Acostumada a un context de docència presencial, em va sorprendre el nivell de connexió que podia establir amb l’alumnat i la profunditat dels aprenentatges que es podien donar en aquell entorn, nou per a mi. L’any 2010, vaig entrar com a professora a temps complet als Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. Sí, uns estudis tecnològics havien fitxat una llicenciada en Belles Arts, i el millor de tot: no era l’única amb aquest perfil. Estàvem desplegant el Grau en Multimèdia, ja com a títol universitari oficial i, tot i que jo no havia participat en el procés de gestació del currículum, podia sentir com els companys que sí que l’havien parit vivien aquell reconeixement com una transformació titànica en el sistema universitari.
Uns anys més tard, la UOC va decidir ampliar el portafolis creatiu-tecnològic de la universitat, incorporant programes de Disseny i Arts en una modalitat totalment en línia. El repte es plantejava des d’una mirada interdisciplinària i des de la col·laboració entre professors de diferents estudis i departaments. L’oportunitat de repensar els plans d’estudi d’aquests programes entre companys d’Informàtica, d’Arts i Humanitats i de Comunicació suposava una obertura disciplinària que anava més enllà del Grau en Multimèdia i un desafiament molt estimulant per a tothom. Vam prendre part activa en el procés, àvids d’empènyer límits epistemològics i tecnològics de manera col·lectiva. Ho vam aconseguir? Crec que sí, però encara queda feina per fer.
Gairebé 10 anys més tard de la creació d’aquests dos programes i després de 25 anys d’àmbit multimèdia, podem celebrar que la multi-inter-transdisciplinarietat és un valor indiscutible que es reclama tant al professional com a l’acadèmic, però ¿tenen realment aquest enfocament les formacions? ¿Està disposada l’acadèmia a reconèixer àmbits disciplinaris no estancs? Encarnar la interdisciplinarietat vol dir conèixer el lloc propi, però també reconèixer el de l’altre. Vol dir comunicar-se amb cura i, alhora, escoltar la veu del company amb respecte. Vol dir apreciar allò que ens resulta pròxim i deixar-se afectar pel que ens pot semblar aliè. Vol dir assumir que el punt de vista sempre pot canviar, que es poden fer dues o més coses alhora, però sobretot acceptar amb humilitat que sempre hi ha i hi haurà nous aprenentatges per incorporar. Com podem continuar fomentant espais d’estudi especialitzats i rigorosos, i que alhora incorporin mirades diverses i múltiples?
Multimèdia en cinc paraules:
Mixtes, Llavor, Transformació, Obertura, Aprenentatges.