El joc com a eina d’aprenentatge
Soc professor dins dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) a la UOC des de l’any 2004, tot i que el meu trajecte a la casa va començar l’any 2001 com a col·laborador docent, compaginant-la llavors amb la meva tasca professional a l’empresa privada. En aquest sentit, em vaig graduar com a enginyer en Informàtica (UPC, 2002) i soc doctor pel Programa d’Arquitectura de Computadors (UPC, 2009). Durant la meva tesi, vaig ser investigador visitant al Fukuoka Institute of Technology (福岡工業大学).
La meva carrera professional i acadèmica ha passat per camps tan diversos com la programació en Java, les xarxes de telecomunicacions (en especial, les iniciatives lligades a la certificació CCNA de Cisco), o la seguretat informàtica. De fet, tant la meva experiència professional com la meva tesi doctoral, s’ubica del camp de la seguretat de les xarxes. Llavors, que faig en aquestes pàgines sobre multimèdia? La resposta és simple: els videojocs. Si bé aquesta afició sempre havia estat fora de l’àmbit professional, es remunta a quan els ordinadors MSX poblaven la Terra.
La meva incorporació formal dins l’àmbit de la multimèdia a la UOC cristal·litza en dos moments molt concrets, ara ja farà més d’una dècada. Aquests suposarien un canvi radical en la meva orientació acadèmica, demostrant que la vida pot donar moltes voltes. Per una banda, i el més important, el meu nomenament com a director dels programes de postgrau sobre videojocs a la UOC, encarnats en el moment d’escriure aquestes línies en el “Màster universitari en Disseny i Programació de Videojocs”, amb tot just 5 anys complerts. D’altra banda, el canvi en les meves línies de recerca a través de la meva incorporació al grup GAME, i l’inici de la direcció d’una tesi doctoral sobre aplicacions de la gamificació, dins el programa de doctorat industrial de la Generalitat.
Aquí comença el meu trajecte en l’estudi del joc (electrònic o no!) com a eina d’aprenentatge, o sobre el seu impacte en la societat. Com a resultat, soc autor de més de 80 articles de recerca a revistes o conferències indexades, tant nacionals com internacionals i he format part del comitè organitzador de congressos acadèmics temàtics sobre jocs com el GamiLearn (2017-2015), CHI-PLAY (2019) o ICSE-GAS (2024). En l’àmbit divulgatiu, col·laboro habitualment amb els mitjans, com és el cas de la revista digital Metadata o el blog Tecnologia++, parlant sobre temes d’interès sobre videojocs o gamificació. També, vaig organitzar durant 7 edicions el MOOC “Introducción a la Gamificación a través de casos prácticos”, a la plataforma MiriadaX (no tinc ni idea de qui és el noi amb la samarreta del Yoda que surt en aquests vídeos…), i que he estat artífex de jornades “retro”, en honor al meu primer ordinador, com RUMSXPLORA (2024). Finalment, participo activament a la Taula del Videojoc, una iniciativa impulsada pel Departament de Cultura Digital de la Generalitat de Catalunya per potenciar l’ecosistema català, tant en l’àmbit acadèmic com d’indústria,
En l’aspecte estrictament docent, encara mantinc l’equilibri entre el seu perfil original purament tecnòleg i el vessant més creatiu del context multimèdia a través d’assignatures com “Jocs Multijugador”, “Programació Gràfica” o “Efectes Visuals i Sonors”, entre d’altres. Així i tot, el seu focus principal està en la coordinació de les àrees de Treballs Finals sobre Videojocs vinculades a diversos graus dels estudis (e.g. Grau en Enginyeria Informàtica, Grau en Multimèdia, etc.), exportant aquesta visió del videojoc com a producte tecnològic alhora que artístic més enllà del seu programa. Tot i que actualment ja existeixen graus en videojocs, encara tinc ben clar que són un dels exemples clars on un estudiant de multimèdia pot combinar i demostrar tot el que sap: programació, art, música, narrativa, vídeo, disseny de l’experiència, etc.
Convertir el que fa temps només era la meva afició en la meva activitat acadèmica principal no ha fet que m’oblidi d’ella com a tal, i actualment encara col·lecciono velles consoles i jocs de tota mena de sistemes, però molt especialment, els de la saga Zelda, en les versions europees i japoneses. Si, fins i tot els de Philips CD-i…well, excuuuse me, princesss!