Multimèdia en cinc paraules
Repte, compartit, amistat, interacció, audiovisuals, fotografia
Les cinc paraules clau triades poden semblar inconnexes,però tenen molta relació entre elles. Probablement perquè tot va començar com un repte. Com iniciar quelcom que era pràcticament inexistent? Com virtualitzar coses que sempre haviem viscut cara a cara? Com habituar-se a un ritme absorvent, a un anar mancat sempre de temps. Només hi havia el Ferran i la Loles quan vaig entrar. Quan després un 16 d’agost va arribar la Laura semblava que fes segles que em movia per aquí. I només havien passat dos mesos i mig. El ritme accelerat i absorbent es va convertir en el nucli de les nostres vides. Tots vam entrar en un repte compartir en el que haviem d’aprendre uns dels altres i més enllà del grau en sí mateix haviem de compartir moltes estones de la vida.
Vint-i-cinc anys en temes com multimèdia és una eternitat. Vaig formar part de l’equip del grau des del bon inici, des del segle passat de fet. Jo venia de treballar en audiovisuals, de fer tasques de formació al Departament d’Ensenyament i de fer un programa de televisió educativa per al Canal 33. Per mi, la fotografia o el vídeo era quelcom estrictament presencial.
Quan vaig entrar a la UOC el primer encàrrec que em van fer va ser dissenyar un curs de vídeo online. No vaig dir que en un primer moment no sabia per on començar clar. De la mateixa manera que no sabia com començar també estava segur que se m’acudirien vies i que me’n sortiria. En aquell moment pensar en el vídeo online era un repte important. Mancaven encara quatre anys perquè apareguessin Youtube o Facebook. Era una època en la que descarregar un arxiu d’1 Mb implicava uns quants minuts de baixada amb un mòdem que emetia mentrestant una melodia continua de xiulets i pitades. Llavors, si era impossible no només publicar sinó també enviar clips de video online, com podíem avaluar els treballs dels estudiants? Ara pot semblar quelcom d’una galàxia molt llunyana (una galàxia d’internet clar) però durant gairebé 10 semestres obríem un apartat postal al que els estudiants enviaven les PACs de vídeo que havien enregistrat en CDs, DVDs o ZIPs. Nosaltres recolliem aquests discs i els enviavem a casa els PDCs. I una vegada corregits es feia el circuit invers de tornada. Òbviament l’aparició de Youtube va implicar un alleujament metodològic i una agilització dels procediments relacionats amb la gestió del procés d’aprenentatge.
En el pas dels formats audiovisuals als multimèdia hi han jugat rols rellevants un seguit de factors. En primer lloc, narrativament el vídeo abans de la digitalització era un format lineal, un medi en el que la narrativa es desenvolupava sequencialment. A l’incloure’l com un element del multimèdia les possibilitats d’interacció van trencar aquesta linealitat. Vam passar de concebre el vídeo com a una unitat amb una durada important i una estructura narrativa tancada a entendre el vídeo com un conjunt de clips de curta durada, interrelacionats entre ells i sovint dependents d’estructures més àmplies com pàgines web. En segon lloc, l’aparició de les xarxes socials van jugar també un paper destacat en el canvi conceptual que s’ha esdevingut en el vídeo. Les xarxes socials, inicialment amb uns pesos majoritaris dels continguts textuals, han anat evolucionant cap al present plenament audiovisual que tenim ara. En aquesta evolució van modificar radicalment la forma de concebre, realitzar i utilitzar el vídeo. I finalment hem de destacar el mòbil com a tercer factor modificador del medi audiovisual, tant democratitzant i facilitant la producció com revolucionant el propi llenguatge audiovisual.
Al llarg dels 25 anys hem anat modificant el procés d’aprenentatge del llenguatge audiovisual en les diverses assignatures amb continguts de vídeo, fotografia o composició digital. Una evolució que no para i que apunta ara a temes com la Inteligencia Artificial com a eina de creació audiovisual.