La meva història dins de l’àmbit de Multimèdia la podria resumir en una sola paraula: vincle. Abans de tot, he d’aclarir que entenc vincle com a una connexió profunda entre dos o més elements i que té consistència pròpia.
Sempre he vist la Multimèdia com el vincle entre diferents elements, concretament elements que transmeten alguna cosa (els mèdia). Des de que vaig començar a estudiar fins avui això no ha variat. L’àudio, la imatge, el vídeo, les animacions, els gràfics, el text, la interacció amb les màquines, … són maneres de transmetre informació als nostres sentits. Aquests sentits, al ser capaços d’actuar en paral·lel, donen lloc a la capacitat per captar simultàniament informació combinada, i d’aquí neix el món multimèdia, un vincle entre ells amb entitat pròpia.
Quan vaig entrar a la UOC, ho vaig fer amb el goig de poder treballar dins de l’àmbit en el que m’havia format. I vaig tenir la gran sort de formar part d’un equip increïble, amb una voluntat de servei extraordinària, perseguint una idea sense descans, obrint noves vies, actuant com a referents. Em vaig sentir tan unit a la idea, que vaig establir un vincle que em va fer confiar en totes les persones que tenia al voltant, amb les que compartia (i comparteixo encara) la mateixa idea de multimèdia.
De fet, al llarg dels anys treballant amb la disciplina de multimèdia, te n’adones que l’únic que fem, en el fons, és traslladar una realitat física d’un lloc a un altre. La realitat que veiem, que toquem, que sentim, ve i va cap a la realitat del món intern de les màquines, a través dels seus transductors, com pantalles, micròfons i altaveus (més màquines). Un moviment entre una energia captada pels nostres sentits i una energia elèctrica ordenada dins dels aparells o gadgets. En el fons, és una connexió de diferents energies: un vincle entre dos mons, entre dos plans de realitat.
En aquests anys el grup ha crescut i s’ha fer madur, i el grup de professionals acadèmics referents han aconseguit doctorarse. Diguéssim que, en la línia amb l’activitat trencadora del grup, ho hem fet a l’inrevés: hem fonamentat l’àmbit amb èxit i després hem realitzat totes les tesis necessàries per ser tots doctors. És un cas prou significatiu per a que algú amb capacitat de legislar i voluntat de servei a la societat li donés un parell de voltes, però això és un altre tema; i és que a mí sempre m’ha agradat connectar-ho tot a tots els nivells. Tornant al cas, l’evolució que ha tingut el grup ha implicat desenvolupar una connexió important entre el que un mateix vol i el que el grup necessita, un vincle relacionat amb el sacrifici personal per un benefici grupal, un vincle que tots els membres implicats han experimentat al llarg d’aquesta època i que ha permès ser el que som avui en dia, l’àmbit Multimèdia de la UOC.