25 anys de MMD i molt més
Sempre he pensat que la gran virtut original de la UOC ha estat l’ús de la seva llibertat per no convertir-se en una còpia digital del que la precedia. El millor futur és el que es pensa lliurement, sense deixar de banda, això sí, el coneixement del passat, reproduïnt virtuts i innovant on es detecten possibles millores. Així, la UOC, des dels seus orígens, entén el digital com una oportunitat per fer certes coses de manera diferent. És molt agosarat apostar per una Universitat que utilitza Internet com a mitjà. Bé, ho és si parlem de 1995.
Aquesta virtut la porta la Universitat a l’ADN però també la gent que hi forma part. I això ens fa sovint agosarats. No ens agraden els murs. I quan els tirem a terra sovint passen coses inesperades. S’activa l’efecte papallona i comencen a caure les peces del dòmino. Un exemple d’això és la creació dels estudis en multimèdia de la UOC fa 25 anys. Penseu què era el multimèdia l’any 2000: teníem mòbils que “només” permetien trucar i enviar SMS, guardàvem la informació en CD i DVD, ens comunicàvem en línia via IRC o Messenger, estava a punt de sortir al mercat la Playstation 2, i estaven a l’ordre del dia Flash i els applets de Java, entre d’altres. Però no havien arribat ni el Windows XP, ni Youtube, ni els smartphones, ni iPods o iPads, ni les xarxes socials o serveis d’streaming que coneixem avui dia, ni les aplicacions de videoconferència on passem tantes hores.
Fa 25 anys algú a la UOC va entendre un àmbit abans de l’àmbit, alliberant una papallona. El naixement del MMD a la UOC (i més enllà) i més concretament dins dels Estudis científic-tecnològics transformava a aquests mateixos i a la Universitat. Sovint, a les universitats els àmbits són tan disjunts com sigui possible. Perquè la puresa se sol veure en el propi àmbit. Però cada cop més les grans universitats i centres de recerca veuen que la riquesa està en el debat, en la confrontació d’idees, en els projectes amb experteses diverses.
La multimèdia, per si mateixa, és riquesa. Sovint diem que un videojoc, avui dia, conté tot el que es pot considerar multimèdia: la narrativa, el guió, l’art visual i sonor, el disseny dels personatges, l’arquitectura de mecàniques i dinàmiques, el motor, el codi, la IA dels PNJ, l’ús eficient de la GPU o de la xarxa, els comandaments, etc.
Els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) som com un videojoc. Som de ciències i de lletres, d’enginyeries i d’art, de disseny, de filosofia i de pedagogia. Tenim perfils que transiten entre àmbits i tenim perfils que volen abastar-los tots. Molts sabem què som avui, però no sabem què serem demà. I això, que és una meravella, és un efecte d’aquella papallona que es va alliberar l’any 2000. I no ens passa només a nosaltres. La ‘M’ del nostre nom ens apropa a altres companys i companyes d’Estudis germans de la UOC, transformant també el que som com a Universitat, i transmetre-ho a la societat. Per tot això celebrant els 25 anys de Multimèdia a la UOC celebrem que ser valents i oberts ens ha fet més diversos i rics en matisos, i que ens ha apropat al món, que no es pot explicar des d’una disciplina sinó des de totes.
Per aquests 25 anys transformant-nos i transformant el món, infinites gràcies, MMD.